Publicat al Periòdic d’Andorra el dimecres, 17 d'octubre de 2018
Fabiola Sofia Masegosa
Novament ens apropem a la festa de Tots Sants i, com ja vaig comentar en altres ocasions, jo ja fa temps que em vaig decantar per celebrar les dues variants d’aquesta festivitat: la nostra genuïna festa —amb panellets, moniatos, moscatell i castanyes—i la de Halloween amb els seus símbols terrorífics i d’ultratomba. El motiu? Per a mi, que com ja sabeu sóc una amant de les històries de terror, Halloween és molt més divertit i em dona l’oportunitat d’organitzar una festa més ambientada per als meus alumnes. De manera que en aquesta ocasió comentaré quines coses no poden faltar per a la celebració d’una vetllada terrorífica per Halloween.
Un element essencial i símbol d’aquesta festa és la carabassa que durant aquestes dates també llueix amb diferents cares terrorífiques i, en ocasions, il·luminada decorant els jardins o les finestres de les cases. Però, com va arribar a convertir-se la carbassa en un dels símbols de Halloween? El fet es remunta a mitjans del segle XIX quan molts immigrants irlandesos, creadors d’aquesta tradició, van arribar als Estats Units i es van trobar amb el fet que en aquella nova terra d’acollida no es sembraven naps, hortalissa imprescindible per a la celebració del seu «All Hallows Eve» (Vespre de Tots Sants) una antiquíssima i tradicional festa d’origen celta coneguda com «Samhain» i en la qual s’evocava als morts i se celebrava el final de les collites.
Els irlandesos tenien el costum de buidar aquests naps i il·luminar el seu interior per utilitzar-los com petits fanalets que romanien encesos tota la nit per tal de no fer enfadar als esperits. En constatar que no tenien naps, i davant la impossibilitat de celebrar Halloween sense aquests, fins que poguessin tenir una producció pròpia plantada per ells mateixos, van utilitzar amb aquesta finalitat un producte de temporada que es collia àmpliament als Estats Units: la carbassa. Així, la carabassa va aconseguir un lloc privilegiat en aquesta antiquíssima celebració que, des de llavors, ha canviat molt, convertint-se en una festa gairebé totalment lúdica.
Per descomptat, el fet de disfressar-se també resulta imprescindible per a una divertida festa de Halloween. En el meu cas, només em poso un barret de bruixa o de carbassa, agafo una escombra feta amb branquetes, etc. Petits detalls que em permeten introduir-me dins de l’ambient que he creat. Però alguns nens si que venen disfressats a la nostra petita festa. A la que tampoc falten llaminadures i creacions culinàries amb formes de taüts, calaveres, cucs, etc. I, encara que no tingui res a veure amb la nostra festa, els més petits poden aprofitar la seva disfressa per realitzar el joc del truc o tracte? I així recollir molts dolços i llaminadures.
Respecte a la resta de la decoració, a part de carabasses il·luminades, jo faig servir teranyines realitzades amb cotons, esquelets, banderins i globus amb ratpenats, espantaocells, etc. Tot allò que ajudi a donar a l’ambient l’aspecte més terrorífic possible i que ens permeti endinsar-nos en l’ambient de la festa que es celebra.
Per acabar, com sempre, desitjar-vos que, celebreu el que celebreu, passeu una bona festa de Tots Sants.