Publicat al Periòdic d'Andorra el dimecres, 21 de novembre de 2018

Fabiola Sofia Masegosa

Aquests dies no recordo on vaig llegir que cada vegada hi havia més persones que abandonaven els seus gossos al carrer perquè els arrendataris no els admetien en els pisos de lloguer. Em va embargar un profund dolor! Quan vivia a casa meva amb els meus pares, sempre hem tingut gossos i altres animals també. I em fa molta pena sentir que una persona és capaç de deixar en un carrer al seu animal que, per a mi, és com un membre més de la família. Pel mateix motiu, ara no tinc un gos, perquè sé que no tindria el temps que cal per ocupar-me d’ell com ha de ser i el meu marit tampoc.

La veritat, és que no es pot obligar a un arrendatari a admetre animals en la seva propietat, però, davant això, que pot fer una persona que té un animal i vol llogar? Suposo que haurien d’admetre mascotes a casa, però si ens posem en la pell del propietari, entendrem els seus motius. De vegades, els animals de companyia causen desperfectes en els habitatges o, fins i tot, en el cas dels gossos, no deixen de bordar, inclús de nit, i molesten a la resta dels veïns.

I, afegeixo, amb molta ràbia, que la majoria de les vegades la culpa és dels amos d’aquests animals que s’obliden d’educar-los i que tenen unes necessitats, abandonant-los sols, tancats a casa durant hores i hores. No em pot causar més dolor que veure a un pobre gos al qual, perquè no molestés als seus veïns i poder continuar tenint-lo a casa, li havien operat les cordes vocals i ara emetia un so que feia impressió.

O, com algunes persones que quan tornen cansades de treballar a la nit, consideren que passejar el seu gos és treure’l només perquè pixi i donar una petita volta o, ni tan sols això, tornar a casa al mateix moment en què ha fet les seves necessitats i, en alguns casos, gairebé arrossegant l’animal que es resisteix a tornar-hi ja.

Per això, i ara amb més motiu, ja que s’acosta el Nadal, no hem d’oblidar mai que els animals no són un caprici que es regala com si fos una joguina més als nens només pel fet que ens l’han demanat i així els fem feliços. Que un animal té sentiments i requereix afecte i unes cures contínues que, a més, generen despeses com per exemple, procurar-los una alimentació de qualitat, cures higièniques i atenció veterinària, entre d’altres, que s’han d’afrontar per a la seva bona salut i benestar durant tota la seva vida.

Així, abans de decidir comprar o adoptar un animal, hauríem de pensar-ho bé, calcular les seves necessitats i avaluar les nostres possibilitats de complir amb totes elles. Pensar que aquest gos o aquest gat que avui és una graciosa mascota de la qual t’has quedat enamorat, creix i envelleix i no has d’abandonar-lo quan ja consideres que no et serveix com he vist fer a moltes persones.

A més, les mascotes requereixen temps, paciència i afecte: els gossos han de sortir a passejar tant si fa bon temps com si no, no importa si estem massa cansats per treure’ls, les gàbies dels ocells, hàmsters, etc. s’han de mantenir netes... Si es viatja, les mascotes s’han de deixar a cura d’algú.

Després d’haver dit tot això, dir-vos, per experiència pròpia, que si, realment, heu pensat bé tot això i us trobeu preparats per acollir un nou membre a la família, us felicito. Us esperen meravellosos moments per gaudir junts!