Publicat al Periòdic d'Andorra el dimecres, 16 de febrer de 2022
El Dia mundial de la poesia, que se celebra cada any el 21 de març, commemora una de les formes més preades de l’expressió i la identitat i la lingüística de tota la humanitat. La poesia, practicada al llarg de la història a totes les cultures i a tots els continents, parla de la nostra humanitat comuna i dels nostres valors compartits. Per tant, el Dia mundial de la poesia és una ocasió per honrar i donar visibilitat als poetes; oferir recitals de poesia en què se li atorgui veu i entonació: organitzar concursos literaris; promoure’n la lectura, l’escriptura; fomentar-ne l’ensenyament. És a dir, donar-li el reconeixement que es mereix.
El primer de tot seria assenyalar què és la poesia i segons la seva definició tècnica la poesia és una composició literària que es concep com a expressió artística de la bellesa per mitjà de la paraula, especialment aquella que està subjecta a la mida i cadència del vers. Una definició que per mi no abasta el que és realment la poesia i el que fa sentir les persones que estimem aquest gènere literari. Difícil comesa expressar que és poesia.
Per mi la poesia és assossec per a l’ànima. Em fa sentir la joia i el dolor. Tanca en si tots els sentiments i gairebé mai no fa que dues persones sentin el mateix en llegir-la. Cadascuna viu la seva interpretació diferent del mateix poema.
Des de ben petita el pare em va ensenyar a estimar la poesia. Podria, fins i tot, afirmar que la poesia per a mi és el que amaga un petit poema, tan sols uns pocs versos. Així, en llegir la Rima XXI del llibre Rimas de Rubén Dario, vaig comprendre la bellesa de la poesia i el tot que abasta dins del ventall de sentiments del que es conforma l’emoció de una persona.
Crec que tots l’hem llegida alguna vegada, però la tornaré a posar, ja que mai em canso de llegir-la:
¿Qué es poesía?, dices, mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul, ¡
Qué es poesía! ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía... eres tú.
No seria capaç d’explicar-vos la multitud de sensacions i sentiments que s’amunteguen al meu cor buscant sortir a l’exterior en llegir El Romancero gitano de Federico García Lorca o Las nanas de la cebolla de Miguel Hernández els meus dos poetes favorits.
Bé, doncs després de tots aquests preàmbuls us diré que el proper dilluns dia 21 a les 19.30 hores a la sala de La Valireta a Encamp es torna a celebrar el dia de la poesia. Jo assistiré i llegiré un poema i espero poder veure-us i compartir amb vosaltres aquesta jornada tan especial.
ความคิดเห็น