Publicat al Periòdic d'Andorra el dimecres, 19 de gener de 2022
Aquest any tampoc s’ha pogut celebrar l’escudella de Sant Antoni ni a Andorra la Vella ni a Escaldes-Engordany. Pel que fa a les altres parròquies en algunes s’ha celebrat, però d’una manera molt diferent.
A Andorra l’escudella i carn d’olla que es realitza durant aquest esdeveniment popular és l’escudella barrejada que serveix com a plat únic en portar les viandes trossejades barrejades amb el brou i la resta d’ingredients. La típica de Nadal rep el nom de sopa de galets o sopa grossa.
No se sap amb certesa des de quan aquest plat que es creu que té l’origen a l’escudella catalana, encara que també existeix un plat gairebé igual a València i que rep el nom de putxero amb pilotes, es menjava a les cases catalanes, però el que és segur és que és un plat molt antic. Francesc Eiximenis un escriptor franciscà del segle XIV nascut a Girona, potser un dels més llegits a l’Edat Mitjana, ja recollia aquest plat a la seva obra Com fer servir bé de beure i menjar.
En aquesta obra assenyala que era un plat que menjaven els catalans cada dia. Tres segles després el Baró de Maldà també fa esment de l’Escudella i carn d’olla al seu dietari titulat Calaix de Sastre, dient que la menjava molt sovint i que li agradava molt, d’on se sap que l’escudella i la carn d’olla no era un menjar tan sols de pobres. A La cuynera catalana, segle XIX, el terme escudella és encara genèric per denominar diferents tipus de sopes (verd, amb carn i verdures; de peix, sense res de carn ni peix, per quaresma; de llegums, de pèsols, de pa torrat, etc.) i s’alterna sense criteri aparent amb la paraula sopa. L’origen de l’escudella el trobem al món agrícola, on els pagesos aprofitaven tots els excedents de les collites i el que tenien al rebost per fer un bon brou i després es menjaven els ingredients acompanyats d’alguna salsa, el Baró de Maldà diu que acompanyava la carn de salsa de tomàquet.
El nom d’escudella prové del bol on es menjaven les sopes i plats amb salsa en època medieval, en aquella època les sopes es menjaven sempre amb pa. En llatí es deien Sscutella i en castellà escudelles. Més tard, com passa amb molts altres plats tradicionals com, per exemple, la paella valenciana, el continent va passar a anomenar-se com ho feia el contingut. Antigament deien que un bon bullit havia de portar les quatre carns: porc, vedella, xai i gallina, el que anomenaven les quatre ordres mendicants, acompanyades de tota mena de verdures i llegums i la pilota, els dies de cada dia, es feia només amb molla de pa i cansalada.
Per a qui l’hagi pogut degustar, bon profit!
Comments